aiolos

El martes 25 de octubre, una jornada en la que se celebrarán cerca de medio millar de eventos repartidos por toda España y en la que la propia sociedad será protagonista, no sólo espectadora, según anunció Luis Arroyo Galán, director de la oficina técnica del proyecto.

Casi se nos escapa de las manos", bromeó Arroyo, al referirse a la gran participación de instituciones, empresas y organizaciones de todo tipo, en un proyecto para el que se ha logrado reunir "entre cuatro y cinco millones de euros" provenientes de aportaciones públicas y privadas.

La apuesta por las nuevas tecnologías, la ruptura de barreras y la reducción de la brecha digital —la idea que impera es, sobre todo, que 'Internet es fácil'— son los objetivos fundamentales del Día de Internet, una iniciativa que nació de la Asociación de Usuarios de Internet en septiembre del pasado año. Su lema, 'Vívelo', es toda una declaración de principios.

Debido a la gran implicación institucional y empresarial que ha suscitado, y en previsión del éxito de los eventos programados, España propondrá la celebración de una jornada anual similar a ésta, pero en todo el mundo, durante la Cumbre Mundial de la Sociedad de la Información, que se celebrará en noviembre en Túnez.

La meva primera experiencia amb Linux va ser bona,
Linux és molt diferent al Windows,però també es millor i mes eficaç.
Algunes diferències són: l'escriptori,la disposició de les barres,els iconos etc.

He probat varies distribucions,desde cdlive,i he vist diferents escriptoris:KDE,Gnome,Xfc és un escriptori que ocupa poc espai i necessita
pocs recurssos.Vaig estar veient algun video amb ´´cinelarra``.

La primera versió del navegador Firefox ha tingut dos milions i mig de descàrregues durant els dos primers dies. Aquest programa lliure, que funciona amb el sistema operatiu Windows, està plantant cara a l'omnipresent Internet Explorer, que des de l'estiu i per primera vegada en la seva història perd quota d'usuaris. L'èxit de Firefox i d'altres, com el paquet d'ofimàtica OpenOffice o el client P2P Emule, és la punta de l'iceberg d'una invasió d'aplicacions la gràcia de les quals resideix a permetre als usuaris gaudir de la seguretat i senzillesa dels programes lliures, sense deixar d'utilitzar Windows o Mac.

Fins a ara, el corrent majoritari en el moviment del programari lliure es dirigiria a convèncer als usuaris que adoptessin el sistema operatiu Linux, quelcom al que molts no s'atrevien, pel gran canvi que significa. Paral·lelament, s'obria una altra via que està collint grans èxits: els programes lliures que funcionen sota Windows i Mac OS. Amb ells, l'usuari no ha de canviar tot el seu sistema per a gaudir dels avantatges d'utilitzar un programa lliure.

Segons Hispalinux, la popularització d'aquests programes no forma part de cap estratègia preconcebuda: "El fet de que es portin a Windows és conseqüència del seu èxit en entorns Linux. Més que una estratègia, és part d'un procés lògic, que podem aprofitar per a ensenyar als usuaris que el programari lliure és tan bon o millor que el propietari.

Actualment, les principals aplicacions propietàries per a Windows conten amb alternatives lliures, perfectament estables i amb molta acceptació, com l'OpenOffice, afavorit per Sun Microsystems i que acaba de complir quatre anys, el navegador Firefox o el programa de correu Thunderbird, ambdós de Mozilla. La llista segueix amb programes per a escoltar música, dibuixar, manipular fotografies, comptabilitat, intercanviar fitxers, crear pàgines web, etc.

Encara que funcionin amb Windows i segueixin la seva estètica, tenen les mateixes prestacions que la resta de programes lliures: l'usuari pot personalitzar-los, acostumen a ser gratuïts i més segurs. Segons un estudi de la consultora independent Secunia, el Firefox va tenir, entre 2003 i 2004, 13 problemes de seguretat, el 15% "altament crítics". En el mateix període, l'Internet Explorer va tenir 44, el 14%, "extremadament crítics" i el 34%, "altament crítics".

Segons la revista "eWeek", la fugida d'usuaris d'Internet Explorer a Firefox va començar entre juny i agost, coincidint amb la publicació de serioses fallades de seguretat al navegador de Microsoft. A mitjans de setembre, quan va aparèixer la versió "preview" de Firefox 1.0, hi va haver 300.000 descàrregues en 24 hores i, recentment, ha arribat als vuit milions.

El Firefox és l'èxit més clamorós dels programes lliures per a Windows, però no l'únic. Floreixen en la web els magatzems on s'ofereixen programes d'aquesta mena, cada vegada més descarregats. Bartolomé Sintes, professor d'informàtica de l'institut de secundària d'Abastos, a València manté CDlibre.org, on ofereix 236 programes gratuïts, la gran majoria lliures.

"Atès que Windows és el sistema operatiu utilitzat al 90% dels ordinadors del món, és lògic que un programa que aspiri a ser utilitzat per molts usuaris funcioni en Windows o, millor, que sigui multiplataforma, perquè al cap i a la fi els usuaris no presten molta atenció a quin sistema operatiu es fa servir. És innegable que cada vegada hi ha més programes lliures per a Windows, milers", explica.

Un altre magatzem és WinSLow, una iniciativa sorgida de la Universitat Jaume I de Castelló i l'associació Aditel, que mantenen Natxo Morell, Ignacio Gil, Luis López i Emilio Sánchez: "El procés d'independitzar als usuaris del programari propietari no té perquè resultar traumàtic, es pot plantejar un canvi gradual, que l'usuari pugui familiaritzar-se amb programes lliures que s'executen en un entorn que ja coneixen".

El mateix opina Carlos Atarés, de Hispalinux: "Amb aquests programes, la gent pot comprovar per ells mateixos, sense haver de migrar el seu sistema informàtic a Linux, que el programari lliure funciona correctament, amb el benefici afegit que tenen accés al codi i el suport d'una comunitat per a solucionar-los els problemes".

Molts d'aquests programes són multiplataforma, funcionen indistintament sota Windows o Linux, quelcom que valoren en WinSLow: "Així, quan l'usuari es decideixi a donar el gran salt i abandonar definitivament el sistema operatiu propietari de sempre, ja coneix les aplicacions amb que es trobarà".

El fet de ser lliures facilita també que estiguin disponibles en diversos idiomes. El projecte Nave tradueix tots els programes de Mozilla al castellà i, en català, Softcatalà ha traduït els més destacats, com l'OpenOffice, el Mozilla, el FireFox, el ThunderBird o el GIMP. Jordi Mas, de Softcatalà, explica: "Els programes lliures per a Windows solen ser molt senzills d'instal·lar. Els que no, els adaptem nosaltres mateixos, aprofitant que són de codi lliure".

Una vegada instal·lats, expliquen a WinSLow, "les primeres versions, en fases primerenques de desenvolupament, poden tenir bastants fallades, igual que els programes tancats, la diferència és que aquests no publiquen les seves primeres versions. D'altra banda, gràcies a que el codi és obert, pot ser inspeccionat per milers de persones, creant-se un cicle de correcció i publicació molt dinàmic en el que contínuament es millora el programari".

Afegeix Sintes: "Si un programa lliure té èxit, normalment es crea una comunitat d'usuaris que participa, traduint el programa, creant tutorials, corregint errors. En el cas d'un programa propietari, únicament l'empresa pot fer aquest treball i, si per algun motiu deixa de desenvolupar-lo, els usuaris no poden fer res".

Encara que existeixen programes lliures per a fer gairebé de tot en Windows, hi ha algunes mancances, segons WinSLow: "Els sectors més descurats són el CAD, la maquetació de textos i l'edició de so. I un altre sector, que probablement representa una de les majors barreres d'entrada per als programes lliures, és el de l'entreteniment. Encara que hi ha jocs lliures, el seu nombre és insignificant comparat al del parc propietari".

Per a escriure un programa lliure que funcioni amb Windows no és necessari demanar permís, explica Bartolomé Sintes: "Microsoft fa el seu sistema operatiu perquè d'altres programes funcionin amb ell. Si després qui fa els programes els fa lliures, Microsoft no pot fer res". Jordi Mas ho explica de forma tècnica: "Per al desenvolupament del programa no s'utilitza directament el codi propietari, excepte en el cas del compilador. Senzillament, es marca una frontera entre el codi lliure i el propietari".

Aventuren a WinSLow: "Encara no hi ha cap clàusula a les llicències de Microsoft que impedeixi executar una aplicació sobre el seu sistema operatiu, però no es pot descartar que en un futur inclogui la prohibició d'executar aplicacions lliures. De moment, no donen cap facilitat als desenvolupadors: al no contar amb contractes amb l'empresa, no es disposa de documentació sobre les llibreries del sistema o formats utilitzats, que es mantenen en secret".
L'èxit d'un programa lliure fet a l'estat espanyol

Els tipus de programas lliures per el Windows són:
Mozilla,Firefox,Gimp,Open Office i Abiword.

Informacio treta de www.softcatala.org

INTERNET, MUSICA, COPYLEFT Y ESTUDIO VIRTUAL.

Se está generando un nuevo movimiento musical, difícil de entender si aún no somos plenamente conscientes de la revolución de Internet. Un claro ejemplo es la tarea que están haciendo Toni (España) - ClBustos (Chile) y ACE (Argentina).

Resulta que a través de la opción que ofrecen en esa web ESTUDIO VIRTUAL, combinado con la Opción de DERIVACIÓN (De las Licencias de Música Libre: LML), están armando una canción preciosa a través de la red (sin conocerse) y bajo el concepto de "COPYLEFT".

La canción va evolucionando desde la versión original que colgó Toni en la web y se llamaba Link: "Hotel Mediterráneo", y luego a través de la red fue evolucionando con las guitarras y bajos de ClBustos y finalmente ACE le puso la letra y la voz (Propuso un nuevo nombre" Entre cordilleras y océanos") y suena realmente bien (Según ellos todavía le faltan ajustes, tendremos que seguirlos...).

Son las cosas de esta nueva música que ofrece Internet y de la idea de "Copyleft", que nos están haciendo la vida cada vez más linda y accesible a todos, a pesar que generará imprevisibles cambios en la industria musical de hoy (¿Serán todos para bien?).

Sacado de:http://copyleft.sindominio.net/

El derecho de autor (en inglés, copyright) es una forma de protección proporcionada por las leyes vigentes en la mayoría de los países para los autores de «obras originales» incluyendo obras literarias, dramáticas, musicales, artísticas e intelectuales.
El símbolo del copyright "©" es usado para indicar que una obra está sujeta al derecho de autor.

Esta protección está disponible tanto para obras publicadas como para obras que todavía no se hayan publicado

Com a copyleft es coneix a tot un conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc. Els defensors del copyleft consideren les lleis de drets d'autor (copyright) com una forma de restringir el dret de fer i redistribuir còpies d'un treball. Una llicència copyleft, de fet, utilitza la legislació pròpia dels drets d'autor per a assegurar que cada persona que rep una còpia o obra derivada pugui fer servir, modificar, i també redistribuir tant el treball com les seves versions derivades. Així doncs, en un sentit estrictament no legal, el copyleft és el contrari que el copyright.

Menos de seis años después de que viera su primer Gran Premio de Fórmula Uno, Fernando Alonso se ha convertido hoy a sus 24 años en el Campeón del Mundo de Fórmula Uno más joven de la historia.

Alonso apenas conoce la carrera de leyendas de la F1 entre las que a partir de ahora ya figurará su nombre, como son el caso de jóvenes campeones como Emerson Fittipaldi o Jim Clark. Apenas alcanzó a ver por televisión en el año 1999 los duelos que protagonizaban sobre la pista Michael Schumacher y Mika Hakkinen.

Pero desde entonces, este joven asturiano de 24 años, nacido en la ciudad de Oviedo, ha seguido una carrera meteórica que le ha llevado hasta lo más alto del automovilismo y lo ha convertido en un auténtido ídolo en España, donde le siguen millones de personas.

"Creo que la primera carrera que vi por televisión fue en 1999 con Hakkinen y Michael, " admitía Alonso, que ha finalizado hoy tercero en el GP de Brasil y ha sumado los seis puntos que necesitaba para ser Campeón del Mundo. "Antes en España no podía verse la F1 por televisión. Nunca estuve obsesionado con llegar a la Fórmula Uno. Nunca pensé que pudiera llegar a ser piloto de Fórmula Uno, aunque es cierto que empecé muy joven."

"Hasta hace unos pocos años pensé que me dedicaría a ser mecánico de karts. Nunca vi las carreras de Ayrton Senna o Alain Prost, ni ninguna de estas grandes estrellas. La verdad es que la Fórmula Uno no existía en España hasta hace tres años.

"Ahora en cambio hay siete millones de personas siguiendo las carreras por televisión. Hay mucha gente esperando ver que lo hago bien sobre la pista y la única forma de que eso suceda es trabajar duro y dar lo mejor que tengo en cada momento."

El monoplaza de Renault que piloto Fernando Alonso está pintado, como curiosa coincidencia, con los colores de su región, Asturias, y su irrupción en la parrilla de al F1 ha provocado que el azul y el amarillo de la bandera asturiana se convierta en un color muy común en la F1.

Alonso firmó con su actual Director de equipo, Flavio Briatore, antes de debutar en la Fórmula Uno con Minardi en el año 2001 y se hizo con un asiento oficial en Renault en el año 2003 tras completar una temporada entera como piloto probador.

Tan seguro fuera de la pista como dentro, Alonso es el profesional modelo, cuidando a los patrocinadores, asegurándose de dar a la prensa internacional los titulares que desea y, lo más importante, garantizando que su coche sea tan rápido como pueda.

El trabajo en equipo, dicen, es el mejor, y es filosofía es la que ha llevado a Alonso de ser un piloto con talento para ganar a un campeón potencial con constancia para asumir cualquier reto.

Ganó su primer gran premio en Hungría en 2003 y recibió de inmediato la llamada del Rey de España, un gran aficionado a los deportes de motor.

Tras un año mediocre en 2004, en que no logró ninguna victoria, este año empezó a desplegar todo su talento, con tres victorias en las cuatro primeras carreras. No volvió a mirar atrás.

"Nunca pensé que podría conseguir tanto en un espacio de tiempo tan corto, pero no pienso en los records," decía Alonso. "Es agradable tener esos records, pero cuando estas en la pista, no cuentan para nada."

Alonso, un fan del Real Madrid y mago aficionado, siempre ha estado interesado en los deportes de motor, a pesar de su falta de contactos en Formula Uno y está en deuda con su padre José Luis, de quien dice que es su mayor influencia.

Su grupo favorito es El canto del loco, y dice que fuera de la pista es un chico normal como cualquier otro de su edad.

Sin embargo, la presión le obligó a salir de España y ahora vive en Oxford, en parte para estar cerca de la fábrica de Renault, que está a solo diez minutos de su domicilio actual, pero también porque para él la vida es mucho más fácil allí.

A comienzos de años, la casa de su familia se vio asediada por la prensa, a medida que aumentaba su popularidad en los días anteriores a su carrera de casa en España, en la que, por cierto, aún no ha conseguido ganar. Era una presión que no necesitaba.

Linus Torvald és probablement la personalitat més coneguda relacionada amb el món del Programari Lliure. És el creador i principal mantenidor del kernel (o nucli) de Linux. Al 1991 el kernel de Linux es va incorporar al projecte de GNU, el qual encara mancava d'un nucli operatiu, i va donar lloc al sistema operatiu GNU/Linux, utilitzat avui dia per milions de persones arreu del món. El kernel de Linux està llicenciat amb llicència GPL.